Escriptors de la literatura catalana moderna II

JOAN TIMONEDA (1518/20 - 1583)

Va ser un escriptor renaixentista, les seves obres poetiques es classifiquen en tres patrs: dramaturg, narratiu i colector de romanços. Va escriure actes sacramentals, i "La flor dels enamorats" entre altres obres.

BARÓ DE MALDÀ (1745-1819)

Va escriure "El calaix desastre".

CRISTÒFOL DESPUIG (1510-1562/80)

Escriptor de llengua catalana humanística, va escriure "Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa".

Escriptors de la literatura catalana moderna

JOAN RAMIS I RAMIS (1746-1819)
Autor mallorquí del Neoclassicisme, que escribia poesía i teatre del barroc i del neoclassicisme.
Va escriure en català i llatí, com per exemple l'elegia a la mort de la seva muller o el seu propi epitafi. Joan Ramis també va escriure obres dramàtiques que es van traduir al català, com la tragèdia "Lucrècia", "Arminda", o "Constància", i la seva tragicomèdia anomenada "Rosaura".

EL RECTOR DE VALLFOGONA (1582-1623)
Francesc Vicent García i Torres, més conegut com el Rector de Vallfogona, va escriure en posa, teatre i poesia. Les seves obres poètiques van ser el sonet "A una hermosa dama de cabell negre que se pentinava en un terrat amb una pinta de marfil", o "Les Dècimes d'un galàn a les llàgrimes d'una dama".

De què m'ha servit el blog

Aquest blog m'ha servit per fer les activitats que el Jaume ens ha possat.

Fer aquestes activitats al blog m'ha servit per estudiar per a l'examen, per aprovar tot el curs i els tres trimestres, per perdre les classes d'explicació una mica aburrides i també per perdre temps lliure.

Jaume
(el nostre professor de català)

L'estat de la mar de més tranquil·la a menys.

mar plana- mar arrissada - marejol- maror - forta maror- maregassa- mar brava - mar desfeta - mar molt alta- mar enorme

Definició de:

1. Diglòssia

La diglòssia és la situació que es dóna quan en una societat n'hi han dues llengües relacionades que s'utilitzen diferent, una anomenada de prestigi alt, pel govern i formalment, i l'altre anomenada de prestigi baix, és la llengua vernacla parlada.

2. Bilingüisme

El Bilingüisme és l'ús alternat de dues o més llengües.

N'hi han tres tipus de bilingüisme:

• El bilingüisme individual, és quan una persona fa servir diverses llengües.
• El bilingüisme social, és quan en una mateixa ciutat o estat es parlen la llengua pròpia i les llengües forasteres.
• El bilingüisme territorial, és quan un espai geogràfic es queda dividit en diverses zones delimitades segons els diferents idiomes parlats.

3. Llengua minoritzada

Es diu que una llengua és minoritzada quan aquesta es troba en una situació de desigualtat dins del seu territori per la presència d'una altra llengua, com el català.

4. Llengua minoritària

La llengua minoritària és la llengua que molt poc parlada però, utilitzada en els àmbits de la societat, com el danès i el suec.

5. Normalització lingüística

La normalització lingüística és el procés a través d'una llengua que no és considerada de prou prestigi, ha d'anar acompanyada de la promulgació de lleis que afavoreixen que la llengua pròpia tingui més parlants.

Els Castellers

Els castellers són persones que intenten aixecar construccions humanes en forma de "castells".

El fet casteller prové del segle XVIII i es va desenvolupar a Tarragona i al Penedès, s'ha estès durant el segle XX per tota Catalunya.

Un castell estè format per:

• Pinya: és la base del castell.


• Tronc: és la part formada pels baixos, els segons, els terços a sobre els segons i així succecivament.


• Plom de dalt: són els tres primers pisos del castell.


• Folre: es situa a sobre de la pinya i té més o menys la mateixa forma que té el folre.


• Manilles: són els castellers que estàn situats a sota del folre, ajuden a subjectar als quarts.


• Puntals: són els castellers que estàn situats sobre les manilles.
  

Pierre Deffontaines

Pierre Deffontaines, va nèixer a Limoges, Paris, l'any 1894 i va morir l'any 1978.
Va ser un geògraf i va relacionar la geografia amb l'antropologia cultural, i va ser autor d'una "Geografia Universal" (1962) i de "El hombre y su casa" (1972) i va colaborar en l'enciclopèdia La Plévade.