L'estat de la mar de més tranquil·la a menys.

mar plana- mar arrissada - marejol- maror - forta maror- maregassa- mar brava - mar desfeta - mar molt alta- mar enorme

Definició de:

1. Diglòssia

La diglòssia és la situació que es dóna quan en una societat n'hi han dues llengües relacionades que s'utilitzen diferent, una anomenada de prestigi alt, pel govern i formalment, i l'altre anomenada de prestigi baix, és la llengua vernacla parlada.

2. Bilingüisme

El Bilingüisme és l'ús alternat de dues o més llengües.

N'hi han tres tipus de bilingüisme:

• El bilingüisme individual, és quan una persona fa servir diverses llengües.
• El bilingüisme social, és quan en una mateixa ciutat o estat es parlen la llengua pròpia i les llengües forasteres.
• El bilingüisme territorial, és quan un espai geogràfic es queda dividit en diverses zones delimitades segons els diferents idiomes parlats.

3. Llengua minoritzada

Es diu que una llengua és minoritzada quan aquesta es troba en una situació de desigualtat dins del seu territori per la presència d'una altra llengua, com el català.

4. Llengua minoritària

La llengua minoritària és la llengua que molt poc parlada però, utilitzada en els àmbits de la societat, com el danès i el suec.

5. Normalització lingüística

La normalització lingüística és el procés a través d'una llengua que no és considerada de prou prestigi, ha d'anar acompanyada de la promulgació de lleis que afavoreixen que la llengua pròpia tingui més parlants.

Els Castellers

Els castellers són persones que intenten aixecar construccions humanes en forma de "castells".

El fet casteller prové del segle XVIII i es va desenvolupar a Tarragona i al Penedès, s'ha estès durant el segle XX per tota Catalunya.

Un castell estè format per:

• Pinya: és la base del castell.


• Tronc: és la part formada pels baixos, els segons, els terços a sobre els segons i així succecivament.


• Plom de dalt: són els tres primers pisos del castell.


• Folre: es situa a sobre de la pinya i té més o menys la mateixa forma que té el folre.


• Manilles: són els castellers que estàn situats a sota del folre, ajuden a subjectar als quarts.


• Puntals: són els castellers que estàn situats sobre les manilles.
  

Pierre Deffontaines

Pierre Deffontaines, va nèixer a Limoges, Paris, l'any 1894 i va morir l'any 1978.
Va ser un geògraf i va relacionar la geografia amb l'antropologia cultural, i va ser autor d'una "Geografia Universal" (1962) i de "El hombre y su casa" (1972) i va colaborar en l'enciclopèdia La Plévade.

Llengües parlades a França

L'idioma oficial de França és el francés, però també es parlen unes altres llengües, com l'occità, procedent d'Aran, el gascón, parlat a Aquitanía, el bretó, parlat a l'oest de Bretanya, el corso, llengüa parlada a Còrsega i al nord de Cerdanya, el català, "l'alsaciano", llengüa procedent d'un poble situat a les fronteres de França, i també es parla una mica de vasc i de neerlandés.

Les diferents llengües d'Europa

A Europa se'n parlen moltes llengües que, algunes són natives d'Europa, i d'altres que se'n parlen a causa de les persones que han vingut a viure a aquest continent europeu.

Les llengües que la Unió Europea han definit com a llengües oficials són el català (parlat a tota Catalunya i al País Valencià i a Andorra), l'espanyol o el castellà(parlat en tota la Península Ibèrica), el francès (parlat a Frància), el portuguès (parlat a Portugal), l'italià (parlat a Itàlia), l'anglès (parlat a quasi tota Europa), l'alemany (la llengüa prèpia d'Alemanya), el danès (parlat a Dinamarca), l'eslovac (parlat a Eslovàquia), l'eslovè , l'estoni, el finès, el grec (parlat a grècia), l'hongarès (parlat a Hongría), el letó, el maltès (parlat a Malta), el polonès (parlat a Polònia), el suec ( parlat a Suècia) i el txec.

L'Esperanto

L'esperanto és una llengua construïda al segle XIX per Ludwik Lejzer Zamenhof amb l'intenció de facilitar la comunicació entre persones que parlen llengües diferents a través de tot el món. La gramàtica de l'esperanto es basa en setze regles.

Per l'estructura és una llengua aglutinant que procedeix per encadenament d'elements de base invariables, però pel vocabulari, és una llengua construïda amb bases que són extretes d'altres llengües preexistents, essencialment europees;les paraules es deriven a través d'afixos i per composició.