Escriptors de la literatura catalana moderna II

JOAN TIMONEDA (1518/20 - 1583)

Va ser un escriptor renaixentista, les seves obres poetiques es classifiquen en tres patrs: dramaturg, narratiu i colector de romanços. Va escriure actes sacramentals, i "La flor dels enamorats" entre altres obres.

BARÓ DE MALDÀ (1745-1819)

Va escriure "El calaix desastre".

CRISTÒFOL DESPUIG (1510-1562/80)

Escriptor de llengua catalana humanística, va escriure "Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa".

Escriptors de la literatura catalana moderna

JOAN RAMIS I RAMIS (1746-1819)
Autor mallorquí del Neoclassicisme, que escribia poesía i teatre del barroc i del neoclassicisme.
Va escriure en català i llatí, com per exemple l'elegia a la mort de la seva muller o el seu propi epitafi. Joan Ramis també va escriure obres dramàtiques que es van traduir al català, com la tragèdia "Lucrècia", "Arminda", o "Constància", i la seva tragicomèdia anomenada "Rosaura".

EL RECTOR DE VALLFOGONA (1582-1623)
Francesc Vicent García i Torres, més conegut com el Rector de Vallfogona, va escriure en posa, teatre i poesia. Les seves obres poètiques van ser el sonet "A una hermosa dama de cabell negre que se pentinava en un terrat amb una pinta de marfil", o "Les Dècimes d'un galàn a les llàgrimes d'una dama".

De què m'ha servit el blog

Aquest blog m'ha servit per fer les activitats que el Jaume ens ha possat.

Fer aquestes activitats al blog m'ha servit per estudiar per a l'examen, per aprovar tot el curs i els tres trimestres, per perdre les classes d'explicació una mica aburrides i també per perdre temps lliure.

Jaume
(el nostre professor de català)

L'estat de la mar de més tranquil·la a menys.

mar plana- mar arrissada - marejol- maror - forta maror- maregassa- mar brava - mar desfeta - mar molt alta- mar enorme

Definició de:

1. Diglòssia

La diglòssia és la situació que es dóna quan en una societat n'hi han dues llengües relacionades que s'utilitzen diferent, una anomenada de prestigi alt, pel govern i formalment, i l'altre anomenada de prestigi baix, és la llengua vernacla parlada.

2. Bilingüisme

El Bilingüisme és l'ús alternat de dues o més llengües.

N'hi han tres tipus de bilingüisme:

• El bilingüisme individual, és quan una persona fa servir diverses llengües.
• El bilingüisme social, és quan en una mateixa ciutat o estat es parlen la llengua pròpia i les llengües forasteres.
• El bilingüisme territorial, és quan un espai geogràfic es queda dividit en diverses zones delimitades segons els diferents idiomes parlats.

3. Llengua minoritzada

Es diu que una llengua és minoritzada quan aquesta es troba en una situació de desigualtat dins del seu territori per la presència d'una altra llengua, com el català.

4. Llengua minoritària

La llengua minoritària és la llengua que molt poc parlada però, utilitzada en els àmbits de la societat, com el danès i el suec.

5. Normalització lingüística

La normalització lingüística és el procés a través d'una llengua que no és considerada de prou prestigi, ha d'anar acompanyada de la promulgació de lleis que afavoreixen que la llengua pròpia tingui més parlants.

Els Castellers

Els castellers són persones que intenten aixecar construccions humanes en forma de "castells".

El fet casteller prové del segle XVIII i es va desenvolupar a Tarragona i al Penedès, s'ha estès durant el segle XX per tota Catalunya.

Un castell estè format per:

• Pinya: és la base del castell.


• Tronc: és la part formada pels baixos, els segons, els terços a sobre els segons i així succecivament.


• Plom de dalt: són els tres primers pisos del castell.


• Folre: es situa a sobre de la pinya i té més o menys la mateixa forma que té el folre.


• Manilles: són els castellers que estàn situats a sota del folre, ajuden a subjectar als quarts.


• Puntals: són els castellers que estàn situats sobre les manilles.
  

Pierre Deffontaines

Pierre Deffontaines, va nèixer a Limoges, Paris, l'any 1894 i va morir l'any 1978.
Va ser un geògraf i va relacionar la geografia amb l'antropologia cultural, i va ser autor d'una "Geografia Universal" (1962) i de "El hombre y su casa" (1972) i va colaborar en l'enciclopèdia La Plévade.

Llengües parlades a França

L'idioma oficial de França és el francés, però també es parlen unes altres llengües, com l'occità, procedent d'Aran, el gascón, parlat a Aquitanía, el bretó, parlat a l'oest de Bretanya, el corso, llengüa parlada a Còrsega i al nord de Cerdanya, el català, "l'alsaciano", llengüa procedent d'un poble situat a les fronteres de França, i també es parla una mica de vasc i de neerlandés.

Les diferents llengües d'Europa

A Europa se'n parlen moltes llengües que, algunes són natives d'Europa, i d'altres que se'n parlen a causa de les persones que han vingut a viure a aquest continent europeu.

Les llengües que la Unió Europea han definit com a llengües oficials són el català (parlat a tota Catalunya i al País Valencià i a Andorra), l'espanyol o el castellà(parlat en tota la Península Ibèrica), el francès (parlat a Frància), el portuguès (parlat a Portugal), l'italià (parlat a Itàlia), l'anglès (parlat a quasi tota Europa), l'alemany (la llengüa prèpia d'Alemanya), el danès (parlat a Dinamarca), l'eslovac (parlat a Eslovàquia), l'eslovè , l'estoni, el finès, el grec (parlat a grècia), l'hongarès (parlat a Hongría), el letó, el maltès (parlat a Malta), el polonès (parlat a Polònia), el suec ( parlat a Suècia) i el txec.

L'Esperanto

L'esperanto és una llengua construïda al segle XIX per Ludwik Lejzer Zamenhof amb l'intenció de facilitar la comunicació entre persones que parlen llengües diferents a través de tot el món. La gramàtica de l'esperanto es basa en setze regles.

Per l'estructura és una llengua aglutinant que procedeix per encadenament d'elements de base invariables, però pel vocabulari, és una llengua construïda amb bases que són extretes d'altres llengües preexistents, essencialment europees;les paraules es deriven a través d'afixos i per composició.

Les llengües dels nous catalans

Els nous catalans, és a dir les persones que han vingut a vieure a Catalunya, han aportat dels antics hàvitats una sèrie de llengües que d'alguna manera es parlen a Catalunya.

La llengüa principal de Catalunya és el català, però, en la Vall d'Aran és l'aranès o l'occità. També es parla el castellà, la llengüa de L'Estat Espnayol, l'àrab, el francès i l'anglès.

Vídeo: "El Valle de los Caídos"

Carpe diem

Carpe diem, s'ignifica "aprofita el dia", provè del llatí.

El poeta llatí Horaci va expressar aquesta oració a l'Oda 1,11: "Carpe diem quam minium cerdula postero" ( "Aprofita el dia, no confïis a demà"), aquest tema és recurrent en la literatura universal com una exhortació a no deixar el temps que se'ns ha donat, o bé, per aprofitar i gaudir els plaers de la vida sense preocupar-se del futur.

Poema d'en Miquel Martí i Pol

PA AMB TOMÀQUET

Déu ens dó ser catalans
per menjar bon pa amb tomàquet
amb un raig d'oli discret
i un pols de sal si fa falta;
pa de pagès si pot ser,
que és més saborós que els altres,
i tomàquet ben madur,
però que no ho sigui massa.

Déu ens dó un tall de pernil
o llonganissa ben ampla
perquè acompanyin el pa
ben sucadet amb tomàquet;
pernil de bon mastegar,
llonganissa de la Plana,
que els osonencs en això
tenim molta nomenada.

Déu ens dó tot el que he dit
i bons amics a la taula
per comparitr el que mengem
i fer petar la xerrada
que conversar amb els amics
sempre sol despertar gana
i el menjar, si és ompartit,
resulta més agradable.

Com posar enllaços

Hola, en aquest escrit explicaré com he posat enllaços:

• Primer es té que anar a "configuració" i clicar sobre la pestanya que posa "plantilla".
• Despès, es clica a sobre de "afegir un nou element" i cliques a sobre d'enllaços.
• Llavors, es posa una adreça i el nom que es desitja que surti.
• I per acabar, o bé li done a "afegir-hi un altre" o a "desa els canvis"

La Societat Catalana de Jules Verne.

La Societat Catalana de Jules Verne col·laboren i assessoren a les escoles que representen les obres o la vida de Jules Verne.

En la pàgina d'aquesta societat conté informació sobre aquest escriptor tant famós, com per exemple, la seva biografia, les seves obres, les preguntes més freqüents sobre ell, ...

També conté un apartat on apareixen totes les obres traduïdes al català, aquest apartat rep el nom de "Verne en català".